[CAT] M’agrada explicar que va ser una necessitat personal la que em va portar a endinsar-me en el món del benestar emocional a través del cos.

Tenia el meu cos força oblidat i ni l’escoltava ni el cuidava massa. En canvi, amplificava l’altaveu de la meva ment i sovint em torturava amb exigències, pensaments repetitius sobre el que havia passat o podia passar, sobre el que podien pensar les altres persones de mi si feia alguna cosa malament i tot un seguit de diàlegs i lluites internes que no m’ajudaven massa a viure saludablement. Ara bé, acostumava a tenir un somriure als llavis i molt poca gent era conscient del que arribava a patir per dins.

Les diferents pràctiques de relaxació, meditació i dansa conscient m’han ajudat molt a aprendre a escoltar-me i a donar-me temps per cuidar el meu cos i la meva ment. M’ajuden a estar present, a explorar diferents camins, a obrir-me a diferents possibilitats, a permetre’m “diferents” maneres de ser “jo mateixa” sense judicis ni crítiques…

Aquestes tècniques de meditació i dansa conscient també m’ajuden a deixar anar totes aquelles càrregues que no m’aporten res i em treuen força per poder donar el millor de mi als que m’envolten. En aquest sentit ara mateix tinc clar el que prioritzo a la meva vida i he après a dir “no” a moltes coses que m’allunyen d’allò que és saludable. Encara em queda molt per aprendre, però confio que encara em quedi molt de temps per seguir aprenent.

I com és que t’explico ara tot això? Doncs tota aquesta “dissertació” ve d’una cançó que vaig posar dilluns a la classe online de dansa meditativa que subscric des del principi al final. Porta per títol “Renuncio”, està interpretada per El Jose i El Manin i és tota una declaració d’intencions sobre com prendre’s la vida.

A mi m’ajuda a deixar anar les exigències i els “bla-bla-bla” mentals, a obrir-me a cada moment, a sentir, a fluir, a respectar-me…i quan la ballo se m’il·lumina la cara i somric…un somriure relaxant i autèntic…

I a tu? Que la gaudeixis!

—————————

[CAST] Me gusta contar que fue una necesidad personal la que me llevó a adentrarme en el mundo del bienestar emocional a través del cuerpo.

Tenía mi cuerpo bastante olvidado y ni lo escuchaba ni lo cuidaba demasiado. En cambio, amplificaba el altavoz de mi mente y a menudo me torturaba con exigencias, pensamientos repetitivos sobre lo ocurrido o lo que podía ocurrir, sobre lo que podían pensar las demás personas de mí si hacía algo mal y toda una serie de diálogos y luchas internas que no me ayudaban demasiado a vivir saludablemente. Ahora bien, solía tener una sonrisa en los labios y muy poca gente era consciente de lo que llegaba a sufrir por dentro.

Las diferentes prácticas de relajación, meditación y danza consciente me han ayudado mucho a aprender a escucharme y darme tiempo para cuidar mi cuerpo y mi mente. Me ayudan a estar presente, a explorar distintos caminos, a abrirme a diferentes posibilidades, a permitirme “diferentes” formas de ser “yo misma” sin juicios ni críticas…

Estas técnicas de meditación y danza consciente también me ayudan a soltar todas aquellas cargas que no me aportan nada y me quitan fuerza para poder dar lo mejor de mí a los que me rodean. En este sentido ahora mismo tengo claro lo que priorizo ​​en mi vida y he aprendido a decir “no” a muchas cosas que me alejan de lo saludable. Aún me queda mucho por aprender, pero confío en que todavía me quede mucho tiempo para seguir aprendiendo.

¿Y cómo es que te cuento ahora todo esto? Pues toda esta “disertación” viene de una canción que puse el lunes en la clase online de danza meditativa que suscribo desde el principio al final. Lleva por título “Renuncio”, está interpretada por El Jose y El Manin y es toda una declaración de intenciones sobre cómo tomarse la vida.

A mí me ayuda a soltar las exigencias y los “bla-bla-bla” mentales, a abrirme a cada momento, a sentir, a fluir, a respetarme…y cuando la bailo se me ilumina la cara y sonrío…una sonrisa relajante y auténtica…

¿Y a ti? Que la disfrutes!

Una cançó especial sobre com prendre’s la vida | Una canción especial sobre como tomarse la vida