p.17: “Tenir cura de les emocions comporta escoltar i cuidar també el propi cos, que molt sovint és el que ens dóna els primers senyals emocionals. El cos és el marcador somàtic, segons el neurobiòleg Antonio Damasio. Guiat per la seva pròpia saviesa i aprenentatges previs, el cos ens parla i ens proporciona intuïcions que ens poden ajudar a donar respostes  eficaces, molt abans que puguem processar racionalment una informació. Les emocions també poden ser transformades a partir del treball corporal, i més sòlidament quan aquest treball es basa en pràctiques conscients que hi fan convergir sentiment i reflexió. Hi ha massatges que desfan bloquejos emocionals, tècniques que reequilibren l’energia corporal i moviments expressius que esdevenen autèntics canals d’autoregulació i d’integració de les emocions. La conjugació d’aquestes tres “ces” -cor, cap i cos- esdevé, doncs, irrenunciable.” (Eva Bach)

p. 106: “Mitigar la tensió emocional amb l’expressió corporal

Per regular i modular les emocions hi ha un element absolutament rellevant que sovint descuidem: el cos. Totes les emocions se senten en el cos. El dolor, la ràbia, les pors, l’amor o l’alegria no expressades se senten i s’expressen sovint en el cos, ja sigui a través de somatitzacions, malestars o hàbits de postura i moviment diversos. Per aquest motiu, el treball corporal de les emocions pot tenir poderosos efectes balsàmics en determinades persones i determinats moments. La tensió emocional pot ser eficaçment mitigada amb la dansa i el moviment expressiu” (Eva Bach)